Pots llegir la versió en castellà d’aquesta ressenya aquí.
La situació del manga en català ha anat fluctuant amb el pas dels anys. Des de la primera obra publicada a la Cavall Fort l’any 1968, Tonda Haneko, molts títols han arribat a moltes velocitats fins el dia d’avui. Des de l’imprescindible debut de Bola de Drac, passant pel boom de Glénat a principis dels 2000, i aturant-se a les edicions simultànies d’Ooso Comics, sempre hi ha hagut alguna mena de representació, per mínima que sigui. I ara, després d’una època d’incertesa per molta gent, fa la sensació que s’aproxima una nova etapa d’abundància.
Tokyo Revengers marca l’inici de la nova línia de manga en català de Norma Editorial. A la venda des del 15 de juliol, el pack promocional amb els dos primers volums de l’edició doble ha estat traduït pel gaudi dels seguidors catalans, que podran seguir llegint les aventures d’en Takemichi i companyia gràcies a la seva periodicitat mensual. A Ramen Para Dos hem cobert àmpliament l’obra de Ken Wakui, però ha arribat l’hora de fer un tomb i descobrir per què aquest manga pot crear un nou boom a Catalunya.
Argument
La sinopsi de Tokyo Revengers no és cap misteri: en Takemichi Hanagaki, un jove amb una vida no gaire resolta, descobreix que la seva ex-parella ha estat assassinada per la Tokyo Manjikai, una perillosa banda urbana. Tot i la notícia, el gir més radical a la seva vida passa dies després, quan algú l’empeny a les vies del metro i és atropellat per un comboi. Però en comptes de morir, en Takemichi viatja en el temps, dotze anys enrere, a un època on ell era feliç, quan anava a l’institut i tenia nòvia. Decidit a canviar aquest destí, farà el que faci falta per convertir-se en una millor persona i salvar la vida d’aquella qui més s’estima.
Temàtiques familiars
A Catalunya, l’estereotip de la banda de carrer s’ha pogut ver en títols de moltes categories, des de Shin Chan fins a Yu Yu Hakusho. Tot i això, aquesta presentació resulta de les més crues que s’han vist en molt de temps. Normalment les bandes acostumen a ser grups secundaris, un distintiu d’un personatge concret o un obstacle temporal que els protagonistes han de treure’s de sobre. Però aquí, la Tokyo Manjikai és el centre d’atenció inicial. Baralles, activitats fraudulentes a l’ombra, sang, violència i jerarquia, tots aquests temes són presentats com els més essencials durant els primers compassos de l’aventura. En Takemichi n’ha d’entendre el seu funcionament, sobretot les ments d’en Mikey i en Draken, per poder complir la seva missió i alterar la línia temporal. En aquest sentit, la trama i plantejament presentats en aquests dos primers volums atrauran el públic sense cap mena de dubte, sempre que puguin suportar la tensió quan les situacions s’embrutin i els problemes s’acumulin, l’un sobre l’altre.
Carisma desbordant
Per sort, els personatges fan molt perquè això sigui possible. Des de la seva presentació inicial, molts resulten carismàtics i memorables, a destacar en Mikey i els múltiples interruptors entre seriós, amigable i psicòpata. En Takemichi pot resultar un pèl perdedor durant les primeres pàgines, sobretot pel seu tic de disculpar-se cada quatre vinyetes, però és aquesta pinzellada el que dóna al lector alguna cosa a la qual agafar-se: un canvi, evolució, que maduri. La Hina també té els seus detalls, perquè no és la clàssica princeseta en perill constant. Quan ha d’actuar, actua, i amb contundència. La seva dinàmica serà de les més interessants de veure, a mesura que el seu nòvio s’endinsi més i més al fangar.
Per descomptat, també hi ha molts d’altres personatges que deixen evidents signes d’antagonisme, com és el cas d’en Kiyomasa, per exemple. Amb quatre pinzellades i un parell d’escenes psicòtiques ja saps que no guarda res de bo.
Un look que recorda els clàssics
Pel que fa el dibuix, és un dels aspectes més rellevants de l’obra. Amb unes cares que recorden molt a les d’Slam Dunk, Tokyo Revengers presenta un aspecte molt clàssic tot i haver-se estrenat l’any 2017. Les cares i els caps són molt poligonals, i contrasten perfectament amb els escenaris, molt ben dissenyats. Des dels instituts fins els parcs, passant per locals i llocs menys cerimoniosos, ajuden a ressaltar l’ambientació de l’obra. Molts elements de l’any 2004 també destaquen en l’apartat del disseny, com per exemple els vehicles o els telèfons mòbils, i acaben d’aportar els petits detalls que rematen el look. En general, tot el conjunt funciona molt bé i explica molts dels motius pels quals aquest manga ha donat un cop sobre la taula.
L’autor: Ken Wakui
Tot i ser aquesta l’obra que el destaca, Ken Wakui porta gairebé vint anys dibuixant i fent aportacions a la indústria. Les seves primeres passes van ser durant l’any 2005 amb Shinjuku Swan, una obra amb un total de 38 volums sobre les anècdotes d’un reclutador de treballadores sexuals. Aquest manga es va publicar fins el 2013, però això no va impedir que Wakui publiqués Abaddon entre el 2010 i el 2012. Després d’acabar la seva òpera prima, dues creacions més van sortir de la seva calaixera: Budgerigar (2014) i Desert Eagle (2015), abans que el 2017 saltés a la palestra amb Tokyo Revengers.
Edició similar, perspectives de futur
Quan es va anunciar la versió catalana d’aquesta edició, els lectors i les lectores ho van celebrar, per descomptat, però amb peus de plom. Sent la primera incursió de Norma Editorial en la publicació de manga en català, hi havia dubtes sobre quina aproximació prendrien amb aquest experiment. Però afortunadament per al públic general, l’editorial barcelonina ha optat per mantenir el mateix format que l’edició castellana.
Això vol dir que es manté el mateix volum doble amb solapa intercanviable, amb les mateixes pàgines i la mateixa mida. Excepte l’idioma, no ha canviat absolutament res. I precisament parlant d’aquest detall, és la Judith Rodríguez de Daruma qui es fa càrrec de la traducció en aquesta ocasió, amb l’ajuda de Sergio Colomino en l’apartat de correcció. A grans trets, es pot veure que no s’ha traduït directament del castellà, sinó que es poden apreciar els equivalents catalans d’expressions que no tenen traducció directa des del mateix castellà. La tipografia també és la mateixa, cosa que permet una lectura fàcil i ràpida entre els problemes que els personatges troben al seu camí.
De totes les decisions que es podrien haver pres, aquesta és la millor de les possibles, i tot un encert per atreure nous lectors i lectores que no es van atrevir a fer-la en castellà. L’únic inconvenient es que, excepte problemes de causa major, sempre mantindrà uns quants volums de diferència respecte la periodicitat de l’edició original. Una pega que no esborra l’excel·lent feina que s’ha fet.
Conclusió
En resum, Tokyo Revengers és un dels millors llançaments possibles per tornar a construir una cultura de manga en català des dels fonaments actuals. L’obra és entretinguda i dona material per moltes discussions a mesura que avança la trama, i els personatges s’encarreguen de mantenir els lectors enganxats. I en conjunció amb Ooso, Planeta i Kaji quan debutin a la tardor, l’aparició de Norma al mercat és un cop de porta astronòmic, sobretot tenint en compte la bona feina a l’hora de crear el gruix de les seves edicions. Hi ha canvis a l’horitzó.
El millor:
- Molts personatges carismàtics, que de ben segur seran els predilectes de molts.
- La trama té molt de potencial, però sap centrar molt bé el seu focus inicial en la Manjikai.
- L’excel·lent decisió de mantenir l’edició idèntica a la castellana, amb la mateixa qualitat.
El pitjor:
- En Takemichi pot trigar un temps en aconseguir l’estima dels lectors, en ser un personatge un pèl perdedor durant els primers compassos.
- La detallada descripció de les bandes urbanes de l’època pot resultar crua, sabent com han sigut un element secundari en d’altres obres estrenades a Catalunya.
- El lapse que existirà sempre amb l’edició castellana respecte la periodicitat i volums de diferència.
Tokyo Revengers (Edició Català)
Editorial: Norma Editorial
Formato: Rústica de tapa blanda y con sobrecubierta reversible 14,8 x 21 cm
Tomos: 16 (Finalizada)
Facebook
Twitter
Pinterest
Instagram
YouTube
RSS